Història de la Unió Atlètica Barberà

Anys 70

Durant l’any 1974, el professor d’Educació Física a centres educatius de Barberà, Antonio Haro, organitzava un grup d’atletes joves per participar a competicions de caràcter escolar i també a diferents curses populars. Durant tres anys, aquest grup d’esportistes escolars va anar creixent i participant a diferents esdeveniments com la prestigiosa “Jean Bouin” de Barcelona.

Va ser a l’any 1977 quan aquest grup d’esportistes va fundar la Unió Atlètica Barberà i des d’aquell mateix any la entitat està inscrita a la Federació Catalana d’Atletisme.

A partir d’aleshores, la pràctica regular de l’atletisme a la nostra ciutat va anar en augment. Aquest creixement es va fer molt evident entre els escolars, donada la clara vocació educativa de la entitat.

Inicis dels 80

Els bons resultats no es van fer esperar. Els millors resultats es van obtenir a la prova de fons i mig fons, destacant especialment en el Cross.

A l’any 1981 es va aconseguir un dels majors triomfs del club al proclamar-se Campió de Catalunya de Cross els integrants de l’equip Junior Masculí. Aquest equip el formaven atletes com José Sánchez, Raúl Gómez, Luís Gallego, José Giraldo i Cristobal Ponce, entre altres.

En aquella època, els atletes de la Unió Atlètica Barberà entrenaven a l’escola Can Planes de la nostra ciutat. Les instal·lacions no permetien la pràctica de les modalitats atlètiques més tècniques com els salts o llançaments i per això la majoria d’atletes de la entitat es dedicaven a les carreres. En aquella època, l’ajuntament de Barberà del Vallès va començar les primeres gestions per a realitzar la construcció d’una pista d’atletisme reglamentaria.

Tot i això, els resultats a pista van anar arribant i els nostres atletes no van trigar en assolir les marques mínimes exigides per la Federació Espanyola d’Atletisme per poder participar en els Campionats d’Espanya. José Sánchez i Federico Sánchez ho van aconseguir en els 3.000 obstacles, Raúl Gómez en els 5.000 metres llisos i la marxadora Teresa Pérez va ser la primera atleta de la Unió Atlètica Barberà en aconseguir una medalla en un campionat nacional, concretament en els 5km marxa.

Mitjans dels 80

A partir de 1985, Antonio Haro va anar deixant progressivament la seva activitat com a entrenador principal i directiu. Diego Sánchez, Raúl Gómez, Luís Gallego i José Giraldo el va succeir en la planificació i preparació física i tècnica dels atletes. La presidència de la entitat també canvia i passa a mans de Sebastián Delgado, que mantindrà el càrrec fins a l’any 1989.

El relleu generacional va venir acompanyat per uns bons anys en l’àmbit esportiu. Es van ampliar les disciplines atlètiques que s’entrenaven a la ciutat fins a arribar a totes les especialitats de l’atletisme i també va créixer el nombre d’atletes, tan en categories de promoció com en categoria absoluta. Degut a això, no es van fer esperar resultats brillants en proves com la javelina on Marian Gómez va aconseguir medalles en campionats nacionals o en els 400 metres llisos con Ana Pilar Ramallo va ser campiona absoluta de Catalunya. També es van fer habituals els triomfs en fons i mig fons de Juan Reina, David Gómez, Gertru Ramallo, Isabel Triviño, Milagros Martínez o Dolores Vila entre altres, aconseguint mínimes per a campionats nacionals.

En aquests anys, la entitat va començar a participar a la Lliga Catalana d’Atletisme, competició per equips on s’ha de comptar amb un gruix d’uns 30 atletes. La entitat va iniciar la seva participació a 4ªC i va anar pujant de categoria any rere any, 4ªB, 4ªA fins arribar a la 3ª, categoria en la que es va mantenir varies temporades.

Anys 90

En els últims anys de la dècada dels vuitanta, la Unió Atlètica Barberà, va incrementar la seva pressió sobre el govern local per aconseguir unes instal·lacions adequades per poder entrenar. La situació cada vegada era més crítica. El pati de l’escola Can Planes no podia albergar els entrenaments de moltes modalitats d’una entitat que havia augmentat el seu nombre d’atletes, molts d’ells en projecció. El petit camp de fútbol de l’escola era insuficient per entrenar llançaments de javelina o martell. Tampoc era possible l’entrenament de la perxa, tot i que molts valents ho intentaven caient a un matalàs d’alçada i fent un forat al terra per clavar la perxa. Amb aquestes condicions molts atletes van esgotar la paciència i van canviar de club per anar a entrenar a Sabadell o Barcelona. En aquest moment el president de la entitat era Antonio Madrid i va veure com un grup considerable d’atletes van fitxar per la Joventut Atlètica Sabadell acompanyats dels seus entrenadors. Aquest fet va provocar la desaparició del club. Desaparició a la pràctica d’aquest esport a Barberà, tot i que oficialment el club no va causar baixa ni a la Federació Catalana d’Atletisme ni en el cens d’entitats dels Consell Català d’Esports, a més a més, el sentiment de club seguia viu entre els que, en aquella època eren atletes de Sabadell, però que es van mantenir com un grup aïllat de la entitat veïna.

1994

Precisament aquest sentiment de club que es va mantenir viu entre els atletes durant els primers anys dels noranta va permetre que la Unió Atlètica Barberà tornés a ser una realitat l’any 1994. En aquest any, la construcció del Complex Esportiu Can Llobet que incorporava en el seu projecte la construcció d’una pista d’atletisme van ser motius suficients per a refundar la entitat.

En un inici es va construir les piscines i edificis annexos i es va reservar un espai reservat per a la pista amb una corda de 400 metres, espai per a iniciar un treball amb l’escola d’atletisme i formar a nens i nenes.

Jacinto Malvárez accepta el càrrec de president i comencen a exercir d’entrenadors David Gómez i Fernando Martínez. A més a més, Diego Sánchez, Francisco Moraleda, David Taborda i Mónica Sempere formen part de la nova junta.

Des d’aquest any, la entitat no solament va tornar a entrenar barberencs amb ganes de practicar atletisme en categories de competició federada, sinó que va començar a col·laborar amb el Patronat d’Esports de Barberà per promoure la pràctica de l’esport rei entre els més joves. Clar exemple d’aquesta vocació per promoure l’atletisme es la Escola Municipal d’Atletisme, que han rere any va augmentat el seu nombre d’alumnes.

El treball constant va fer que els nens que s’apropaven a conèixer aquest esport l’any 1994 es convertissin en joves enamorats de l’atletisme i alguns d’ells com a grans figures del panorama nacional. Es van aconseguir diferents medalles en diverses proves de Campionats de Catalunya per part d’Alberto Martínez, David Mérida, Núria Ferrer, Santi Sampere, Rafa Fernández, Ana Espinal, Cristina Bárcena o Ricardo Bárcena i també una bona participació en Campionats d’Espanya. Núria Ferrer va aconseguir medalles i records d’Espanya en varies categories en pes i javelina i Cristina Bárcena va ser medallista en proves combinades diferents cops participant en competicions internacionals).

Inicis del 2000

En aquest any, Jacinto Malvárez torna a la presidència de la U.A. Barberà, després de dos anys a càrrec de Joan Cardona amb gran dedicació.

La entitat compta amb més de 100 socis que practiquen aquest esport i els resultats segueixen a gran nivell. La salut del club està més forta que mai.

CONTINUARÀ….

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, consulte el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies